Per. Maurici Carbó
Estem
rodejats d'ordinadors, telèfons i tauletes. Aquests aparells
realment són petits computadors que també n'hi diem maquinari
(hardware en anglès) i funcionen dirigits per un programari
(software en anglès) i ho considerem una cosa de la vida de cada
dia.
Però
tot això és molt nou. Els fets més importants han passat els
darrers anys: a partir de 1970, no s'ha inventat a casa nostra, i
gairebé no ens n'hem assabentat de res, ni tampoc sabem com hem
arribat fins aquí. Això és el que voldria explicar aquí.
Tot ve
de la necessitat de l'ésser humà des dels temps més antics de
preveure què passarà, i quan passarà en el futur. Tan per a poder
situar-se al món com per construir calendaris precisos.
Els
antics Grecs ja van construir les primeres màquines amb engranatges
per a preveure la situació previsible del sol, la lluna els planetes
i les estrelles al cel en una data concreta. L'exemple més conegut i
sorprenent per la seva antiguitat és l'Anticitera.
Anticitera
(de l'any 100 aC):
Reconstrucció dels mecanismes de l'Anticitera
I al
llarg de la Història es van anar fent màquines cada cop més
complicades per a poder preveure fets cada cop més detallats: Per
exemple, per preveure les marees. Són les màquines d'anàl·lisi
harmònic.
Màquina
d'Anal·lisi Harmònic
Tide
Predicting Machine nº2:
Màquina
Analítica: https://en.wikipedia.org/wiki/Analytical_Engine
Charles
Babbage: https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Babbage
Ada
Lovelace: https://en.wikipedia.org/wiki/Ada_Lovelace
En
la màquina anterior a aquesta, s'entraven les dades amb unes
targetes perforades que eren les mateixes que usaven els telers
Jacquard.
Charles Babbage
Ada Lovelace
Per
això una de les frases més famoses de Ada Lovelace és:
“La
Màquina Analítica teixeix patrons algebraics de la mateixa manera
que el teler Jacquard teixeix flors i fulles”. (Ada
Lovelace)
Teler
Jacquard: Teixit i fitxes perforades.
Carta
d'agraïment de Charles Babbage a Ada Lovelace
per la feina que havia
fet amb la màquina analítica. Ell li diu a ella:
“Forget
this world and all its troubles and if possible
its multitudinous
Charlatans—every thing
in short but the Enchantress of Number ”
(Encantadora de números)
La
màquina més famosa que es conserva encara de tot aquets temps és
la “Màquina Diferencial” de Charles Babbage i Ada Lovelace. I
aquí per primer cop es va veure que per a fer anar aquestes màquines
es necessitaven dos oficis diferents: Construir la màquina, que va
ser el que va fer Charles Babbage, i fer-la funcionar, que va ser la
feina que va fer Ada Lovelace. El producte del treball dels dos va
ser la impressió de llibres de llistats logaritmes que en aquella
època eren imprescindibles per a calcular-ho tot.
I al
Segle XX, a la Segona Guerra Mundial va sorgir un nou repte: saber
què farien els exèrcits enemics espiant i decodificant els seus
missatges secrets encriptats amb una màquina (la màquina Enigma).
Treballant inicialment a mà, Alan Turing i tot l'equip de Bletchley
Park (a Buckingamshire UK), van construir una màquina anomenada
“Bombe” que va aconseguir desxifrar els missatges secrets de
l'Enemic. Però tot i amb aquest èxit, el més important que va fer
Alan Turing va ser entendre que algun dia hi podria haver una màquina
que podés fer qualsevol càlcul sense haver-la de fer a mida per a
cada problema. Això el converteix en el fundador del la Ciència de
les Computadores.
“Code
Breakers” de Bletchley Park
Alan
Turing: https://en.wikipedia.org/wiki/Alan_Turing
Totes
les màquines que s'havien fet fins aleshores eren dedicades a fer
una feina concreta que començava i s'acabava. Però al pensar en
màquines generals, el que ara se'n diuen “Màquines de Turing”
el primer que va preocupar a Turing va ser saber abans de començar
si per a fer un càlcul qualsevol, la màquina s'acabaria parant i
donant un resultat, o no: Va deduïr que una màquina de les seves no
podria saber mai això abans.
Funcionament d'una
màquina de Turing.
(amb
el programa anomenat: el Castor ocupat)
Una
màquina de Turing és l'equivalent a qualsevol computador que es
pugui construir. Però és només un experiment mental que dona la
imatge més senzilla possible d'una computadora. I que a la vegada
ben programada seria capaç de fer el que faci qualsevol d'elles. És
només una cinta infinita en la que un capçal pot anar escrivint i
esborrant uns i zeros seguint unes regles preestablertes: Un
programa.
Un cop
establert el que havia de ser una computadora equivalent a la de
Turing, als anys 1950 es van construir moltes màquines d'aquestes
arreu del Món. Però els primers èxits que van tenir ressò es van
aconseguir a Holanda, on es va construir la màquina ARMAC (1956) i
Electrologica X1 amb l'assessorament de EW Dijkstra que va poder fer
una demostració en públic del seu algorisme per a Trobar el camí
més curt entre dues ciutats de les 64 més importants d'Holanda fet
amb el llenguatge per a computadores anomenat ALGOL que Dijkstra va
ajudar a crear (publicat el 1959).
Edsger Dijkstra (a
l'esquerra) 1953 a Amsterdam
I
aleshores es va entrar en la primera explosió de la informàtica.
Una batalla impossible per a controlar unes màquines cada cop més
grans poderoses i ràpides, i que de vegades paraven sense avisar i
els seus programadors amb les mateixes eines que al principi, clamant
per assolir una major abstracció: La dificultat del desenvolupament
de programes creixia amb la dimensió dels programes i de les
màquines.
(Desenvolupant els Objectes per a SIMULA language)
Cap al
1968 dos noruecs Dahl i Nygaard van inventar els Objectes, quan
desenvolupaven un llenguatge de Computadora que es va dir 'SIMULA'
pensat per a fer simulacions de física.
El 1972 es va publicar el llibre "Structured Programming" escrit per EW Dijkstra Ole-Johan Dahl i C.A.R Hoare.
El 1972 es va publicar el llibre "Structured Programming" escrit per EW Dijkstra Ole-Johan Dahl i C.A.R Hoare.
Finalment,
als Estats Units i sota el marc de la investigació en Intel·ligència
Artificial al MIT dirigit per Minsky, va produïr els primers
processadors de text i es van fer els darrer passos: El Principi de
Substitució de Liskov, Que va funcionar per primer cop el 1978 al
llenguatge CLU. en referència a la seva autora: Barbara Liskov,
autora que posteriorment va fonamentar també la computació
distribuïda com a diàleg entre objectes.
BarbaraLiskov (Autora de: The Liskov Substitution Principle)
No comments:
Post a Comment
Note: Only a member of this blog may post a comment.